Lil·la en la mirada
Una mirada capaç de percebre un món en contradicció, plena de ganes de ser i manifestar una sensibilitat que xoca amb l'eficàcia i la competitivitat dels egos de color blau fosc tirant a negre.
Una mirada lil·la de creativitat rebel, de sensualitat reivindicada sense etiquetes ni classificacions.
Hi reflexiono i considero que el dia de color lil·la que és avui (8 de març) està ple de significats que entren en contradicció entre ells.
Aquesta mirada que, més enllà de les dones "treballadores" (malgrat el seu origen) engloba les sensibilitats femenines del sexe i el gènere dels qui són ressonants amb la bellesa per 'sé', amb el pragmatisme amorós de la quotidianitat familiar i amb el compromís personal de respecte a la diferencia i la diversitat.
Avui val la festa, la trobada, la celebració i la reivindicarcació del lil·la en la mirada per mantenir-lo present en el fil de la consciència del cada dia de l'any.
-
perquè se celebra la mirada de la dona i no la mirada de l'home? perquè un si i un altre no? no volem els mateixos drets i deures? perquè tantes diferències doncs! a mes de dones ni hi ha tantes de diferents..cadascuna amb el seu pensament individual i únic, ple de matizos.. perque posar-les totes dins el mateix sac? No ho sé, no em sento identificada amb el color lila.. i em nego a celebrar un dia que no entenc perquè té raó de ser... i que consti que sóc dona i feliç de ser-ho!
ResponEliminaHola Anònim,
ResponEliminaPrimer de tot, gràcies per participar.
La teva visió sobre aquest tema és interessant i, en certa manera et dono la raó. De dones i d'homes n'hi ha de molts colors i es faria impossible posar-los tots dins del mateix sac.
La intenció d'aquest post no està centrada en les dones. I menys en les dones en compració amb els homes.
La intenció és aprofitar la coincidència de la data (8 de març) per reflexionar sobre alguns valors (sensibilitat, sensualitat, bellessa, etc.) que jo crec que es corresponen amb uns arquetips femenins.
Aquests valors, aquestes capacitats i habilitats les podem identificar tant en dones com en homes.
Finalment, aquest post és una invitació a la reflexió sobre aquests valors.
Insisteixo a donar-te les gràcies per la teva aportació
Avel.
Pd: Agrairia que volguéssiu signar els vostres comentaris (podeu utilitzar el vostre nom o un nick -nom en clau-).
es important recordar que existeix la sensualitat
ResponEliminasense etiquetes ni classificacions,que existeix la sensualitat pura, tal com es, sense manipulacions,que ve de l'amor pur. Es bo de recordar-ho cada dia,tant l'home com la dona.Es important consevar i transmetre a traves de les nostres accions, pensaments,aquesta consciencia que ens be a traves de l'amor.Que tingueu un bon dia
Gràcies M. Angels per compartir les teves opinions.
ResponEliminaSubscric el teu comentari.
Avel.
Hola Avel...
ResponEliminagràcies pel bloc!
Doncs sí em sembla que el present és un gran regal... de fet, és l'únic que tenim de veritat!
Per què ens costa tant de creure-hi?
No ho sé, però és el gran secret de l'existència...
imma
Gràcies imma per la teva aportació.
ResponEliminaSempre pensant en l'únic (el present, es clar).
Avel.